Casals de Joves en front l’1 de maig i la crisi del COVID -19

Casals 1maig -portada

Encara que el confinament i el distanciament s’han convertit en el nostre mode de vida durant aquests temps tan inusuals, és moment de caminar plegats, de trobar-nos en espais que mai pensàvem que es convertirien en habituals, i portar a terme els debats que durant anys han buscat les solucions a tots els problemes del nostre present i el nostre futur.

Avui és també un dia de reivindicació del nostre passat, de totes les lluites que ens han portat a construir uns drets que ja fa anys que perillen, per un sistema que ens mercantilitza i ens converteix en eines que només serveixen per a produir. Però som molt més que això, i lluitem per ser molt més que això.

Adonant-nos que tornem a una situació d’especial vulnerabilitat per a les treballadores de la península, d’Europa i del món, causada un altre cop per una crisi econòmica que aquest cop és justificada amb una pandèmia mundial que posa en risc la nostra salut, alhora que les nostres feines i els nostres espais. Les conseqüències d’aquesta crisi seran diverses, però algunes s’estan fent presents en un món que segueix parcialment parat.

Abans de la crisi de la COVID-19 ja estàvem en una situació inaguantable, arribant a una taxa d’atur juvenil d’entre 16 i 25 anys, del 56% i, actualment, estem rodejant el 30%. Coneixem que la precarització de les treballadores és facilitada a través de lleis injustes que són dissenyades per tal d’afavorir la concentració de capital en mans de pocs, i són aprovades per polítics amb cap lleialtat cap al poble i sense coneixement de gestió pública. Sabem que aquestes lleis afecten una gran part de les joves que, molt sovint per necessitat econòmica, compaginen la vida laboral amb els estudis. Detestem les limitacions racistes i classistes d’accés al treball, entès per nosaltres com a via de dignificació i apoderament personal i col·lectiu. Convençudes que durant aquesta crisi sanitària hi ha hagut una part de la classe treballadora que, per preservar el privilegi dels propietaris, no ha pogut seguir les indicacions de salut necessàries.

Assenyalem el preu abusiu de les matrícules d’estudis superiors que seguim pagant tot i no poder gaudir d’una educació presencial: hem hagut de renunciar a les pràctiques de graus, màsters i cicles formatius, sense que se’ns retorni de l’import d’aquestes. A causa de la crisi de la COVID-19, moltes estudiants no sabem si podrem seguir amb els nostres estudis: hem perdut la feina i no podem assumir els costos dels graus universitaris. Volem destacar la situació del  professorat associat, una figura habitualment precaritzada a qui la crisi de la COVID-19 afecta especialment. Recalquem la manca de materials i recursos educatius que dificulten el seguiment del curs escolar, la incompatibilitat del teletreball – tan nostre com de les persones amb qui convivim – amb els estudis, així com l’abandonament de les estudiants amb trastorns d’aprenentatge i les repercussions que aquesta crisi genera en la salut mental de les persones i que (com sempre) en cap moment estan tenint en compte les institucions.

Tot i tenir aquesta situació no observem cap millora, ni cap intenció, de modificar les estructures d’estat capitalista, racista i patriarcal. Sabem que el sistema espanyol està tan endeutat i que sempre es continuarà endeutant, a costa nostra, hipotecant el nostre present i futur. Trobem incongruent que el relat d’ocupació segueix la tònica classista i empobridora, que a més es justifica amb un discurs de superioritat paternalista. Creiem inadmissible que sigui la banca especuladora la que destriï la gent a qui se li destinen els diners públics, els de totes. Encara així estem orgulloses de la participació activa de les joves a les xarxes ciutadanes de suport als nostres barris i pobles, de les diverses xarxes i grups d’habitatge que han nascut al llarg del territori intentant donar resposta a les necessitats de les persones que més ho necessiten. També estem veient com des de les assemblees d’estudiants s’impulsen alternatives de difusió i adquirint llibres i apunts en línia. Que en molts casos s’estan organitzant per poder distribuir materials i recursos per tal de garantir l’aprenentatge i l’educació de les estudiants. Una vegada més, queda demostrat que sols el poble salva al poble i que les organitzacions veïnals de suport mutu son veritablement l’exemple de solidaritat.

Reclamem l’aplicació del pla de xoc social impulsat per les entitats de base, que busca salvaguardar la vida i la salut de la classe treballadora, en un altre instant on tot es torna a posar en contra nostra.

Ha quedat clar en aquesta situació d’emergència la insostenibilitat del sistema sanitari privatitzat actual, per tant demanem la nacionalització de tots els recursos i serveis sanitaris existents per poder garantir una sanitat pública de qualitat que protegeixi al personal sanitari i amb cobertura universal.

Exigim també la creació i aplicació d’un pla estatal de cultura que redueixi l’impacte del col·lapse econòmic i la reducció d’aforament que viurem durant el desconfinament, i que faci partícips a tots els sectors de la cultura, per tal de tenir una lògica que respongui a la realitat que està vivint el sector.

Exigim a les diferents institucions educatives mesures concretes que ajudin a les estudiants a poder continuar la docència de la manera més còmoda i a dotar el professorat amb les eines necessàries per a poder donar una resposta educativa adequada a la situació actual i que tingui en compte les necessitats de les estudiantes Avisem que som joves conscienciades, connectades i en vies d’apoderament, que ens seguirem cuidant i formant per no permetre que se’ns continuï enganyant i empobrint. Exigim a les diferents institucions educatives mesures concretes que ajudin a les estudiants a poder continuar la docència de manera assequible i còmode, així com que es retorni l’import de les pràctiques anul·lades i resta d’activitat presencial. Per tal de tenir en compte la situació de cada estudiant, exigim la possibilitat d’anul·lar la matrícula amb el retorn de l’import i una rebaixa de les taxes universitàries per tal de poder garantir a les estudiants acabar els seus estudis. Exigim que es doti el professorat amb les eines necessàries per a poder donar una resposta educativa adequada a la situació actual.

Reclamem la suspensió de lloguers i dels pagaments a subministraments bàsics que ens ofeguen i ens impossibilita el dret a una vida digna. Aquest monopoli que amb les mans tacades de sang, de mentides i de fraus desallotja a famílies senceres sense escrúpols, violentament, sense conèixer mínimament el significat de la paraula humanitat. Aquest mateix monopoli que, a sang freda escanya al jovent proletari ensorrant tota alternativa d’allò que consideren un perill per a la seva hegemonia basada mantenir les desigualtats socials, i en l’explotació de tot allò que els envolta però mai serà seu, la terra i la classe treballadora.

Com a espais juvenils associatius sabem que patirem les conseqüències de tota aquesta mala gestió envers la crisi sanitària i social, però seguirem dinamitzant els nostres espais, seguirem transformant els nostres barris i pobles, continuarem donant a les joves els recursos necessaris que estiguin al nostre abast i seguirem teixint autogestió. Seguim donant suport a les xarxes de suport mutu, proporcionem espais d’aprenentatge en els nostres casals per a les joves del barri, organitzem aules d’estudi i classes per quan s’obrin els casals per tal que ningú es quedi enrere. Ens posicionem a favor de les reclamacions del moviment estudiantil, ja que les joves en som les principals afectades. Des de Casals de Joves seguirem donant veu a les xarxes de suport als barris i pobles, demostrant que aquest és el model a seguir. Un barri organitzat des de la base és un barri fort i combatiu.

Descarrega aquí el manifest de la Campanya 1 de Maig