12O. Neteja el barri. Neteja el Casal

12O neteja el casal

El 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, es commemora l’inici de la colonització d’Amèrica l’any 1492 que amb el franquisme va adquirir molta més força per l’interès que tenia el règim feixista  d’exaltar la colonització espanyola d’Amèrica.

Aquesta data, lluny de representar els pobles de l’Estat Espanyol, simbolitza l’exaltació de la guerra i del poder colonial. Fets que van significar segles d’espoli econòmic, l’explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells, l’esclavatge i el racisme.

A més a més, grups nostàlgics franquistes s’apleguen als nostres carrers cada 12-O. Grups de tarannà clarament feixista surten al carrer per difondre el seu discurs d’odi amb total impunitat. Perquè, malauradament, polítics i institucions tenen una actitud totalment permissiva i col·laboracionista amb l’enaltiment del franquisme i el feixisme.

Els últims temps veiem amb preocupació un clar auge d’agressions feixistes als nostres carrers i lamentem i rebutgem la passivitat de totes les institucions. Però encara més que la repressió dels cossos policials recaigui sobre les antifeixistes.

Les antifeixistes som les persones que lluitem per combatre el feixisme, però a més som anticapitalistes i feministes. Som part de la història que van construir les nostres predecessores, a l’any 1936 l’antifeixisme no era demonitzat sinó que era l’única opció per frenar el feixisme. Actualment l’antifeixisme és perseguit i condemnat envoltat d’una tendència social a l’aïllament.

Portem molts anys sentint que el feixisme és un moviment residual, protagonista d’escenaris històrics i aïllats, fruit d’una inestabilitat política concreta i irrepetible. Només des dels moviments antifeixistes s’ha instal·lat la veu d’alarma i s’han articulat moviments de resposta i prevenció davant del creixement i consolidació del feixisme en les nostres realitats particulars.

I ara es desplega un escenari que es portava augurant des de fa anys, els nostres barris i ciutats, els nostres carrers, els nostres espais, la nostra rutina es veu intervinguda, pertorbada, atacada per un sistema  que es nodreix de l’odi, la destrucció, la violència, la desigualtat i l’opressió. I ho volem combatre, però encara ens cal organitzar-nos, i els volem denunciar i veiem que darrere tenen la legitimitat d’un Estat que sempre hem conegut que és feixista però ara es proclama com a tal, volem expressar-nos i estendre el nostre rebuig però ens veiem perseguides i silenciades o ens involucren en deserts administratius i judicials.

Som víctimes d’una herència tardo-franquista que mai va morir, i ha continuat intacte en les institucions, en la part conscient de l’inconscient. Portem molts anys coneixent la seva existència, i plantar-li cara és un deure i la nostra responsabilitat.

Ens declarem antifeixistes i ens comprometem a donar suport, participar i promoure l’antifeixisme com a lluita per la transformació social, l’erradicació de desigualtats, de la cultura de la por, de l’opressió i el terrorisme d’estat. Perquè el Feixisme avança si no se’l combat i des dels Casals de Joves, CREMEM EL FEIXISME!

12O neteja el casal