14F, volem celebrar l’amor que posa al centre les cures i trenca amb institucions caduques

enganxina4

S’apropa la data. Una data marcada per la celebració de l’amor, l’afectivitat i l’amistat. Tot i que la festa va sorgir des de l’Església catòlica, i per tant de la cultura occidental, avui en dia es celebrada arreu del món. Les parelles es regalen targetes, xocolata, flors, joies, nits d’hotel, sopars… un seguit de coses que la nostra simbologia les interpreta com a objectes romàntics, d’afecte, perfectes per demostrar el nostre amor a la persona estimada, però estem segurs que aquesta simbologia ha sorgit de la cultura popular, així com ho ha fet la festa? Aquest resultat no és casualitat.

No és nou l’efecte que la indústria capitalista ha tingut sobre la nostra socialització, l’intrincat sistema de relacionar valors amb objectes i coses materials, els quals ens els mengem amb patates cada dia a través d’anuncis a la tele, radio, revistes, internet, al carrer… Però la publicitat no és l’única font d’aprenentatge que fem de tot allò que té a veure amb els objectes de consum. Les pel·lícules, series, còmics, realities, llibres… tota aquest món també ens impregna d’aquesta fantasía de l’amor romàntic, un altre tema a part.

https://www.youtube.com/watch?v=PG0rty2f-xw

Tornant al tema, aquesta indústria ens genera la necessitat de consumir certes coses que es converteixen en objectes de desig per aconseguir sentir-se de certa manera, és a dir, comprem flors a la nostra parella per demostrar-li que l’estimem i a l’hora la seva reacció davant d’això ens fa feliços (si li agraden les flors, és clar, sinó tenim la facilitat de suplir aquesta carència comprant unes altres, fàcil). Aquest èxtasi momentani és el secret del sistema de consum, l’arma secreta del capitalisme. Aquest acte mateix, el de donar flors a algú estimat, ha estat tant explotat per la publicitat, el cinema, etc, que avui en dia l’hem integrat en la nostra simbología i el relacionem amb un acte d’afecte. I d’on trèiem les flors? Tranquil·litat, el nostre super de confiança ens les proporcionarà, perquè a més no ens podem resistir a l’oferta que si compres les flors et fan un descompte amb els bombons, quina ganga!

La cosa ha anat tan lluny que avui en dia companyies d’arreu del món, que en un principi no relacionem els seus productes amb el concepte d’amor, s’encarreguen de fer campanyes publicitàries per a que això canviï. La seva estratègia de màrqueting som nosaltres i les nostres emocions. Aquí uns exemples:

https://www.youtube.com/watch?v=HUvh7M1yxkM

https://www.youtube.com/watch?v=wcz9OZCqnAY&list=PLZwNAwr-lo9_PHNnkTqGwehv9wQrzt7pF

Les campanyes en forma de vídeo ens expliquen una història amb la qual empatitzem, volem formar part d’ella. La publicitat ja no ven un producte, sinó que et fa necessitar-lo i quan parlem de conceptes com l’amor o l’afecte la indústria no es queda curta i explota la nostra part més vulnerable: les emocions.

El sistema ha capitalitzat l’amor, com més car sigui el regal, més t’estimes a aquella persona. Aquest és el missatge que ens volem emportar?

Des de Casals de Joves de Catalunya tenim clar que no volem això, volem celebrar l’amor, però sense el sistema de mesura del capital, volem celebrar un amor que posi al centre la cura, un amor que es desprengui de comportaments tòxics derivats d’un sistema sexista, on no tenir parella no signifiqui estar en solitud, on puguem celebrar-lo sense distinció de gènere, sexualitat, edat, origen, capacitats, religió o tipus de relació.

Volem posar al centre l’amor cap a les nostres, trencar amb institucions caduques i apostar per teixir llaços més enllà de la família nuclear i la parella estable.