“Sortir al carrer a fer accions el 14 de febrer requereix trencar monotonies i quotidianitats del dia a dia”

Conversem amb Anna Llucià, membre de la plataforma Novembre Feminista, sobre la construcció de l’amor romàntic i la violència masclista.  

Anna Llucià és educadora social, militant de Ca la Dona i membre de la plataforma Novembre Feminista.

Anna Llucià és educadora social, militant de Ca la Dona i membre de la plataforma Novembre Feminista.

Anna Llucià. Sóc educadora social. Militant a Ca la dona i participant al Novembre Feminista. Vaig començar a militar activament arran de l’assassinat de la meva millor amiga, l’assassinat número 11 del 2014. A partir d’aquest fet recuperem el Sant Violentín, que ja es feia abans. Dels records més durs que tinc és la consciència, és adonar-me que la violència és multidisciplinar i que molt sovint es manifesta a través del gènere. És responsabilitat de totes enfrontar-s’hi. Reconèixer la violència que hi ha al darrere de l’amor romàntic és un acte de responsabilitat social i col·lectiva.

.

De vegades pensem que per estar en espais associatius o militants estem exempts de masclisme perquè ja estem formades.

construcció1Precisament en entorns on suposadament hi ha més consciència política és on els estereotips de líders i d’abús de jerarquies de poder s’enquisten més. I on són més difícils de visualitzar perquè quan ho assenyales et diuen “Com t’atreveixes? Nosaltres som feministes!”. Hem de treballar la consciència i l’autocrítica. Hem de fer una revisió constant dels nostres actes i de les nostres construccions i de les maneres que tenim de relacionar-nos entre nosaltres.

.

Creus, però, que el feminisme que tenim i practiquem aquí és viu o és més aviat estàtic?

No m’atreveixo a jutjar allò que passa fora de mi mateixa. Però sí faig una crítica a nivell social, educatiu, administratiu i judicial. Estem fatal, molt enrere. Hem d’estar sempre alerta perquè el masclisme és com un virus que no es veu. El feminisme no és una bandera ni un concepte tancat en sí mateix, és una cosa viva de revisió i de construcció constant. No tot el feminisme està enquistat. Hi ha accions molt positives i que estan treballant des d’un lloc molt incòmode: sortir al carrer a fer accions el 14 de febrer requereix trencar monotonies i quotidianitats del dia a dia.

.

mitjaQuina responsabilitat col·lectiva i individual tenim davant d’una situació de violència que no és física? Quan una amiga s’està allunyant de les seves companyes i està construint una relació depenent?

Quan hi ha una relació de dos només pots actuar si t’ho demanen. I normalment les dones ho demanen als pics del cicle de la violència. Es desfoguen, es buiden amb tu, fan net i ajudes al procés. Després tornen una altra vegada a la lluna de mel i desapareixen. Tu no pots interrompre-ho. No pots entrar a la intimitat d’una dona i intentar arrencar-la a la força i tancar-la. S’han d’entendre les relacions abusives com una gran droga. O pitjor, perquè tots tenim referents de què passa físicament en una addicció a l’alcohol o la cocaïna però no amb l’amor perquè no hi ha imaginari. Hem d’actuar a nivell institucional.

.

I s’hi està actuant?

El canvi polític a nivell de feminismes ha estat bo a nivell de llenguatges i imatge. És una bona passa, però alerta perquè estem tornant a les campanyes publicitàries de rentar la cara. No diguis que no en deixaràs passar ni mitja perquè n’estan passant de la mida d’un elefant. A justícia és on hi ha el problema més greu: una dona que denuncia avui en dia es troba a la ciutat de la justícia assenyalada com a mentidera i comença a viure una segona violència judicial i institucional per falta de crèdit. Els jutges no es creuen el testimoni de les dones.

.

miteCap feminicidi no ha tingut indicadors previs.

Hem de trencar el mite de la dona agredida. Trencar el mite de l’assassinat també. La meva amiga no patia violència física, patia violència psicològica i verbal. L’alerta social del seu entorn era mínima. Hem d’anar en compte amb la violència psicològica i la microviolència, sobretot entre adolescents. Jo agraeixo moltíssim a Ca la Dona i al Rubén que va ser el meu psicòleg de l’oficina d’atenció a la víctima. El Rubén és un feminista absolut i un psicòleg increïble, però sobretot és un gran amic.

.

Hi ha una nova generació que és més conscient o bé la nova generació està sortint menys conscienciada?

Jo sóc molt optimista. Després de dos anys d’estar molt lluny d’estar bé un dia em vaig dir: estem vives per alguna cosa. Cada vegada veig més gent que parla com nosaltres: estimar de manera radical. No serà fàcil perquè és un treball global. Jo sóc educadora social i vinculo tota la meva feina a la superació de la violència. No la podem eliminar, però l’hem de reconèixer, l’hem de visibilitzar, n’hem de fer un treball.

.

Com treballem la violència de l’amor romàntic a nivell pedagògic?

Cal treballar l’amor propi i saber estar sol, estimar-se i després poder estimar la resta. Perquè l’amor romàntic també té això: “fins que no em poses en valor no sóc res”. A l’hora de treballar amb joves cal tenir molta paciència per a poder transmetre tot allò que volem. Moltes de nosaltres hem passat per processos delicats i volem que els joves ho aprenguin tot ràpid.

.

Una de les frases de la campanya és “estimar és revolucionari”: és a dir, la revolució està en redefinir les relacions que vivim. Molta gent ens pregunta per què estem en contra de l’amor.

por

L’amor romàntic està basat en la por. I de la por no pot sortir res romàntic perquè la por és contraria a l’amor. Tenim molts referents de l’amor romàntic (perquè és el de tota la vida) i cap de l’amor real que es vehicula amb la llibertat. I aquí estem en blanc. Per això es diu que la revolució serà feminista o no serà.

Revolucionem-ho tot de dalt a baix i comencem per l’amor que és la manera de relacionar-nos.

.

Hi ha certs estils de música que des d’alguns sectors es reconeix molt fàcilment que tenen lletres masclistes. Però hi ha moltes cançons “del rotllo” on es normalitzen conceptes de l’amor romàntic com el control, la violència, no poder viure sense l’altra persona… Enguany la campanya va lligada a les lletres de les cançons.

Devastador. Jo ho lligo molt amb el cinema. Las saga Crepuscle és el mateix que les cançons. L’han vist milers d’adolescents a tot el món i ho perceben com un alliberament quan és vexatori. Crepuscle és: dolor, sacrifici, patiment, risc de morir si fas l’amor amb la teva parella… Si et mata és perquè et desitja. És la seva natura, una cosa contra la qual no es pot lluitar. T’has de sentir afalagada perquè t’ha triat a tu i en qualsevol moment et pot matar de tant que et desitja. Tot això en el subconscient es va lligant i arriba un dia que et trobes algú que et verbalitza aquestes coses i ho llegeixes com amor.

.

lokilloQuina cançó proposaries per a la campanya?

“La mataré”, de Lokillo. Tinc 41 i tota la meva generació l’ha ballat. De fet li vaig posar a la meva amiga unes setmanes abans que la matessin per veure si obria els ulls, perquè em vaig adonar de la violència que conté.

.

Ara mateix surten moltes teories d’amors plurals, diversos, poliamor…

Tot el que sigui llibertat ho trobo fantàstic perquè no ho hem estat mai i hem de poder experimentar. Per por i per inseguretat… Jo recordo una adolescència on em faltava l’aire. I l’aire que et faltava era que no n’hi havia d’oxigen. I ara sí que n’hi ha.

.

De vegades, però, a aquests nous amors els falta la mirada de gènere. Molts nois mantenen els seus privilegis i, en canvi, les noies estan en segon terme.

I va molt lligat a l’autoestima. Ho hem d’invertir tot. Igual que ens hem de fer responsables del canvi dels paradigmes de les violències. Ningú t’ha de dir com has de viure. Hi ha molta gent que segurament serà molt feliç en una parella heterosexual i monògama. I n’hi ha que no. Que no sigui una obligació tenir 30 amors per estimar algú. I a més és cíclic perquè en cada moment voldràs una cosa diferent.

.

Quin sentit té participar a la manifestació del 14 de febrer?

carrerÉs feina de totes deconstruir allò que hem construït. tenim una responsabilitat. I l’única manera és aparèixer als escenaris que hem creat. Hem d’anar allà on s’escenifica tot això: el carrer. Cal introduir la idea del capitalisme de l’amor. Perquè a part d’haver d’aguantar tot el que representa l’amor romàntic, tot allò que és contrari a l’amor autèntic i real, està l’objectivització de l’amor. Ara l’amor s’ha de convertir en objecte del qual a nivell empresarial es treu un benefici i, a nivell humà s’ha de fer un regal que justifiqui el que sents. A més, el 14 és una oportunitat per a moltes relacions abusives i desiguals, allà on la violència s’aguanta i s’enganxa, per començar a fer net. “és 14, oblidem el que ha passat i comencem de zero”. Es torna a la lluna de mel i torna a començar el cicle de la violència.

.

Quina d’aquestes frases t’agrada més o et fa més ràbia?

No em quedo amb cap. Que cadascú busqui la seva. L’amor potser sí que val la pena! Zero ràbia.

.