23 de setembre: No renunciem a res! BI-sivilitzem-nos!

El 23 de setembre és el dia internacional de la bisexualitat, dia per visibilitzar les identitats plurisexuals. És per això que compartim el manifest conjunt signat per Enrenou i la Crida LGTBI i ens sumem a la concentració convocada el mateix 23 de setembre a les 19h a la Pl. Catedral de Barcelona.

23sManifest conjunt signat per Enrenou i la Crida LGBTI

El 23 de setembre és el dia internacional de la bisexualitat. Dia per BI-sibilitzar-nos i visibilitzar les estructures que ens oprimeixen i ens atrevessen.

Però, qui som nosaltres?

Ens identifiquem de manera col·lectiva com a plurisexuals, és a dir, persones que podem sentir atracció sexual i/o afectiva per més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat. Nosaltres som aquelles que quedem fora de l’imaginari binarista d’una sexualitat que només pot ser hetero o homosexual. Som les que utilitzem altres etiquetes poc conegudes i invisibilitzades fins i tot dins del propi col·lectiu LGBTI+. Som pansexuals, polisexuals, fluides… Som també les que no volem etiquetar-nos, les que dubtem, les que estem confoses.

Nosaltres, que ens vam perdre l’entrega de carnets de subjectes polítics, ens BI-sibilitzem. Ens visibilitzem fent perceptible la manera com se’ns discrimina, fent-nos formar part d’un rebuig social justificat com a necessari per a la construcció d’altres identitats. Som allò del què no es parla, en molts moments invisibles i prescindibles. Desentendre’s de nosaltres i prescindir-ne en les lluites, no només reforça la idea d’identitats i orientacions estàtiques, sinó que afiança la por a tot allò que desdibuixa o qüestiona les estructures, com ara el monosexisme.

I què és el monosexisme?

És l’estructura social que ens oprimeix a les persones plurisexuals, és el sistema que només reconeix i dóna com a existent el fet de ser hetero o homosexual, tot mantenint una jerarquia entre aquestes dues (en la qual l’heterosexualitat esdevé clarament privilegiada envers l’homosexualitat). A través del monosexisme es reprodueix la bifòbia i les discriminacions i opressions a totes aquelles persones plurisexuals.

En els imaginaris globals nosaltres no existim, ens han esborrat i silenciat, no som una opció quan es parla d’orientacions. Massa sovint se’ns associa a una etiqueta a la que no pertanyem, i al presentar-nos com a plurisexuals es qüestiona la nostra identitat i les nostres opressions. I no n’hi ha prou en una vegada, constantment hem d’estar sortint de l’armari, fins i tot amb les nostres relacions sexoafectives. Moltes vegades se’ns exclou de les lluites al veure’ns com a traïdores. Quan es parla de nosaltres sens associa amb termes socialment negatius: som llegides com persones promíscues, infeccioses, indecises, immadures…

Però el problema no és que siguem promíscues, indecises, immadures o traïdores; sinó el motiu pel qual se’ns atribueixen aquestes característiques i el fet que es faci de forma pejorativa. Tot el que fluctua, canvia i no se sotmet a la norma, és difícil de controlar dins una estructura arcaica. És per això se’ns ataca amb prejudicis socialment negatius, però només reflexa la inconveniència que suposem per al sistema, ja que la nostra mera existència posa en qüestió els valors d’aquest.

El fet de no encaixar, la pressió constant per definir-nos d’una manera que no ens sentim i, en definitiva, tota la violència simbòlica que rebem ens afecta, sobretot a la salut mental. Moltes de nosaltres lluitem contra l’ansietat, la depressió, el trastorn límit de la personalitat, intents de suïcidi, etc. Per això que les que estem avui aquí no oblidem a aquelles que no poden sortir al carrer, a les que estan ingressades, a les que viuen més aïllades lluny de les ciutats; les que no poden o no volen visibilitzar-se; les que ja no estan entre nosaltres.

El monosexisme no actua sol

El monosexisme s’alimenta del patriarcat i del capitalisme. És per això que no concebem una lluita contra el monosexisme sense ser feministes i anticapitalistes.

A les dones bisexuals la societat patriarcal ens hipersexualitza, cosifica i infantilitza; la nostra sexualitat es considera una joguina per al plaer i l’imaginari masculí. Això vol dir que només el fet d’expressar la nostra identitat en veu alta (sigui en espai d’oci, a la feina, o en la intimitat) esdevé un factor de risc a l’hora de rebre tot tipus de agressions sexuals. Massa sovint s’ignora el nostre consentiment i se’ns nega el fet de gaudir de la sexualitat des del nostre propi plaer.

Les persones plurisexuals representem un perill dins d’una societat capitalista que ens obliga constantment a haver d’escollir entre opcions entre les que no tenim per què escollir, que ens obliga a no poder canviar ni dubtar. Per això ens reapropiem dels estereotips, perquè no entenem una plurisexualitat sense pluralitat i diversitat de vivències referents a les nostres orientacions i desorientacions. Reivindiquem també el dret a fer-nos nostres les etiquetes i poder reinterpretar-les, fent-les més obertes, reformables i pensades, perquè no, com a quelcom no estable. No ens deixem normalitzar: no som ni volem ser “normals”!

Promíscues, traïdores, confoses i infeccioses;
No ens agenollem davant les vostres normes!

 

Àrea de Gènere de Casals de Joves de Catalunya