TERRITORI BARCELONÈS… AMB MÉS ACTITUD QUE MAI!

CRÒNICA TANCADA BARCELONÈS

Marc Puntos i Lluís Monerris
(CJ Guineueta)

Un cap de setmana en un casalot enmig del Vallès. Hi barregem quinze persones molt diverses, amb inquietuds variades, amb experiències i moments viscuts que no tenen res a veure les unes de les altres. Hi afegim un motiu, allò que genera que ens identifiquem entre nosaltres. Un projecte compartit. Aquests són els ingredients bàsics per cuinar una Tancada.

Nosaltres, les casaleres, ho hem tornat a fer. El primer cap de setmana de febrer del 2014, els Casals de Joves del Barcelonès ens vam trobar per construir territori. Aquesta és la primera idea a destacar. Connectar un teixit associatiu potent, amb un projecte clar i que sap cap a on vol caminar.

Entre debats de quin ha de ser el model casalero, de com les administracions ens deixen de banda, de quines dificultats trobem a dins dels nostres casals (falta d’experiència, com afrontar el relleu, les relacions personals…)… reconeixem, en la casalera desconeguda, una semblança empàtica que ens identifica fins al fons. Entre nosaltres no ens coneixem prou, però mentre ella parla, descobrim que tot el que explica també passa al nostre casal. Realitats paral·leles. Les coses passen en el mateix moment i en diferents llocs. És així perquè els problemes són idèntics o almenys giren al voltant dels mateixos temes. Sensació absoluta de com si ens coneguéssim de tota la vida i això ens relaxa. Ens relaxa perquè avui descobrim que no estem soles, que trobem suport a fora de casa nostra, que per moltes barreres que pugui haver, sabem que anem en la bona direcció.

La empatia és l’ingredient clau, que fa que la barreja de sabors esdevingui una experiència sensorial exquisita. Per aquest motiu, fixem una posició en comú. Volem treballar teixint projectes compartits que serveixi per connectar lluites i ser més fortes, com a exemple el treball que estan fent els diferents grups d’escalada del territori, posant sobre la taula una alternativa d’oci saludable i un model de fer ciutat diferent. Precisament en aquesta voluntat de transformar l’ús de l’espai públic i la vida comunitària, La Mertxe continua sent imprescindible, com a projecte que ens identifica i ens enforteix. Continuem defensant que les festes majors les defineixen les persones i no les institucions.

Continuem en un camí d’unitat. Un camí que no elimina activisme, el contrari, suma casaleres i nous casals de joves. Un que, segurament, farà moltes voltes i serà complicat. En definitiva, serà un camí que ajuntarà a les entitats per superar els obstacles en un front comú. Això passarà més d’hora que tard, ho assegurem.

 

1618670_10152202135652305_497031115_n

1947756_10152202136287305_58275356_n

1924922_10152202136212305_1809963944_n

1901352_10152202135452305_780088836_n

1800269_10152202136087305_272050431_n

1622716_10152202136147305_1354562870_n