El jovent, subjecte de transformació social

font: http://www.rebrot.cat/node/110

rebrotMés de 100 persones han omplert la sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni per participar a la xerrada sobre el moviment juvenil dels Països Catalans. Ponents que provenen del moviment juvenil i estudiantil de l’esquerra independentista així com diversos col·lectius juvenils han intervingut per parlar i debatre sobre les joves i la seva autoorganització.

Albert Martín i Mireia Foradada: Identificar el subjecte joves com a pas previ per trencar amb les desigualtats que patim com a col·lectiu

Com a ex-militants del moviment juvenil de l’esquerra independentista, la Mireia i l’Albert han recalcat la necessitat d’identificar el subjecte joves, les nostres capacitats així com les desigualtats que patim com a col·lectiu per articular el moviment juvenil. Com a principal element opressor han analitzat el poder adult i les seves institucions, les quals fomenten la perpetuació del capitalisme i el patriarcat. Han remarcat que actualment el que s’ofereix al jovent és una integració acrítica al sistema. Per fer-hi front, s’ha insistit en l’autoorganització del jovent, que com han recordat ha estat l’impulsor de grans mobilitzacions que ens han permès avançar socialment. Cal, per tant, han afirmat, que el jovent s’organitzi per sí mateix, disposi d’espais propis on replantejar-se canvis i posar-los en pràctica.

David Carmona: Diferència i resistència com a base per construir el moviment juvenil

El David, exportaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, ha fet explícita la necessitat que qualsevol organització juvenil no depengui d’un partit polític o organització adulta. Segons Carmona, cal un exercici d’acció col·lectiva i un antagonisme juvenil a partir de l’exaltació de la diferència i la resistència que permeti visualitzar el moviment juvenil com a actor polític en la nostra societat. La lluita i l’acció col·lectiva del jovent, ha insistit, són la via per guanyar la legitimitat social.

Diego i Dani. Casal Popular de Joves de Lleida

Des de fa poc més d’un any i mig, i després de molt batallar, Lleida disposa d’un casal popular de joves. És un espai de trobada de diversos col·lectius en què es reivindiquen les joves com a subjecte polític, l’autogestió i les alternatives transformadores a l’oci capitalista. Entenen que és un espai essencial per vertebrar aquest moviment a la ciutat en tant que permet la interacció i relació entre els col·lectius mitjançant el debat i la pràctica política diària.

Gerard i Adrià. Coordinadora Jove de la Creu Alta

La necessitat de diversos col·lectius de Sabadell d’organitzar conjuntament actes de la Festa Major va fer que decidissin crear una xarxa que actualment ja va molt més enllà d’aquest objectiu inicial. Ara per ara, denuncien els solars de la ciutat que no tenen cap ús, han fet un hort urbà i estan plantejant tirar uns murs en un espai de 5.000 metres quadrats per autogestionar-lo des de la Coordinadora, entre d’altres.

Àlvar. Marxa Jove en Defensa del Territori

A Mallorca, diversos col·lectius juvenils organitzen cada any una marxa jove pel territori. Una iniciativa que els permet que les entitats juvenils treballin conjuntament així com conèixer les realitats de cadascuna d’elles. Afirmen que la marxa els ha permès traçar el moviment juvenil a l’illa i, a la vegada, els ha permès engegar lluites com la denúncia per la construcció d’una carretera en un espai que volen preservar.

Miquel. Reviscola

Reviscola es defineix com una associació que treballa al País Valencià per promoure la llengua catalana i la cultura pròpia entre el jovent. Entenen que la cultura és una eina d’emancipació dels pobles i una forma de fer política, és per això que potencien aquest eix als seus barris i viles.

Júlia. Coordinadora de Casals de Joves Autogestionats de Catalunya

L’existència de casals de joves arreu de Catalunya va comportar la creació d’aquesta coordinadora. Una eina que permet l’ajuda mútua entre aquests espais autogestionats i potenciadors d’un oci alternatiu. No s’emmarquen ideològicament però entenen que el fet de disposar d’aquests espais ja és una forma de fer política. En molts d’ells es vertebra també el moviment juvenil del barri o ciutat en qüestió.