Km. 0. Moltes ganes de transformar

El passat 17 de febrer va arrancar el KM. 0 amb la primera reunió de referents i monitors/res de casals i esplais. Per davant quedaven 4 mesos de treball fins arribar a la Trobada d’Adolescents KM0, que aquest any es va celebrar el 21-22 de mig, a la casa de Colònies del Pinatar, a Gualba.  La particularitat, i el valor pedagògic d’aquesta trobada, és que ha estat organitzada per joves d’esplais, caus i casals de joves d’entre 14 i 18 anys. Durant dos dies s’han realitzat els tallers, jocs, xerrades i concerts que elles i ells han preparat, amb l’ajuda dels seus referents, monitors/res i federacions. El resultat ha estat un saludable ambient de convivència juvenil, associatiu i alegre, on elles i ells han estat els protagonistes i han continuat el seu procés d’aprenentatge de cara a esdevenir persones autònomes i actives en la societat, per canviar-la cap a millor.

Aquest any han participat 8 entitats; Els casals de Joves Algo Diferentes de Sabadell, Obriu Pas de Barberà del Vallès i Xiroc de Barcelona (que també va participar a com a esplai), els esplais Isard Flor de Neu, Xangó i Totikap, tots tres de Barcelona, i l’Agrupament Escolta Rakxa, també de Barcelona. No volem oblidar a l’esplai Bruixes i Bruixots de Cardedeu que ens va acompanyar durant tot el procés però que a ultima hora es va donar de baixa.

Vam arrencar el matí del dissabte 21 de maig amb sol de justícia i tota una bateria de jocs de coneixença i presentació per escalfar motors (encara que molts i moltes de les joves ja es coneixien de les anteriors pretrobades i del incombustible facebook).  Per la tarda, es van fer els tallers previstos de graffiti, percussió flamenca, batukada, henna, elaboració d’instruments amb material reciclat i malabars. Tot el Pinatar bullia amb els colors dels sprays, el repicar de les percussions i els cosos pintats del jovent. Era una autèntica festa de tarda primaveral. Després, a mitja tarda, van començar les xerrades. Bé, aquestes no van sortir tal i com estaven previstes però vam acabar veient un vídeo de l’Arcadi Oliveres on explicava què estava passant a Plaça Catalunya i com esta el pati polític i econòmic actual. Es va muntar un debat molt interessant entre les i els joves arran d’aquest vídeo i vam poder comprovar que totes i tots estem preocupats i ocupats en canviar les tornes del que esta passant.

I per comprovar que el jovent té força per generar canvi, a la nit vam ballar com bojos, sumits en un còctel de fruites, granadina i la tralla del grup Skatasun, mes el Dj “I-pod”. No obstant, aquest concert i sessió de bogeria va costar arrencar perquè els electroduendes capitalistes van posar-nos diferents obstacles que gracies a la intervenció del Equipo A vam poder superar. Així, el resultat va ser un estat d’eufòria generalitzada que va servir per trencar les barreres personals i fondre’ns en una germanor casaloesplaieraagrupamenta inoblidable. En aquesta ocasió, la dita de “lo bueno se hace esperar” va quedar mes que justificada.

El diumenge va clarejar amb ambient de ressaca, però no hi ha res com un torneig de futbol per despertar als morts. Així, al voltant del camp, ens vam aplegar un munt de gent, uns per jugar, altres per xerrar a l’ombreta, gaudint novament de la naturalesa solejada. I així va arribar al final d’aquesta edició, amb el sac ple de coneixements i de convivència amb joves que comparteixen el mateix vaixell i federacions que estem al seu costat, amb ganes de transformar la societat.